Site icon Ràdio la Llagosta

Esther Lete: “Amb 15 anys ja tenia la carrera acabada i vaig anar a Madrid per fer virtuosisme”

65 anys. Al mes d’octubre es va jubilar. Esther Lete va aterrar a la Llagosta gairebé per casualitat i ha estat durant més de 30 anys dedicada a ensenyar música a un bon nombre de persones de la Llagosta.

– Com van ser els seus inicis musicals?
Jo sempre m’he dedicat a la música. A mi, em resultava fàcil estudiar música. Amb 15 anys, ja tenia la carrera acabada i vaig anar a Madrid per fer virtuosisme, que seria ara el grau superior. Quan vaig arribar a fer la prova al Conservatori de Madrid, que l’acabaven d’inaugurar, em vaig trobar amb tot de gent d’arreu d’Espanya. Vam començar a pujar a l’escenari i tothom queia a la prova. Quan em va tocar, tenia clar que m’havia d’enfrontar a la peça i vaig entrar. Després van arribar els exàmens davant d’un tribunal que el que busca és tombar-te, no valorar-te. Hi ha molts músics que després d’això hem estat anys sense tocar, de la pressió que es viu.

– La seva és una família de músics?
Sí. El meu pare no es dedicava professionalment a la música, però tocava la guitarra. Ell va ser el que ens va fer estudiar música, des dels 4 o 5 anys, no per ser professionals. De fet, quan jo tenia uns 13 anys i vaig dir que em volia dedicar a la música li va semblar molt bé. Però al meu germà no li va semblar tant bé, li va fer estudiar enginyeria i, si volia, música també.

-I llavors va dedicar-se professionalment?
Primer vaig fer concerts i concursos, que era on et donaves a conèixer. Vaig estar un parell d’anys. En un dels concursos nacionals vaig començar a veure coses molt rares, el pare d’una concursant parlant amb el jurat o un altre concursant que havia arribat no sé com. «Què està passant? Està tot donat». Els meus pares també es van adonar i vam sortir ràpid cap a Bilbao. A casa, vaig decidir que no volia saber res més del tema i dedicar-me només a la música moderna. La decisió no va agradar ningú, tocar música moderna era un desprestigi. Creien que era una rebequeria de joventut, però ho vaig fer a consciència. Era molt sacrificat. Jo anava de vacances i el primer que miraven era si hi havia piano, un sacrifici constant. Un mal concert suposava un desprestigi. A més, amb la música moderna m’ho passava bé, era molt més fàcil, un joc, i estar en discoteques,.. i el que va completar, que guanyava tres vegades més que en un concert. Els concerts no estaven valorats.

– Com va arribar a la Llagosta?
Estàvem treballant a Pineda i ens van comentar que podríem comprar un pis, com a inversió. Hi havia un perruquer a l’hotel que ens va dir que s’havia comprat un pis a la Llagosta. «I a on està això?» Ens va acompanyar i ens va agradar, era un pis per entrar a viure. El vam comprar immediatament i vam passar uns dies. Vam marxar a Canàries. L’hivern el passàvem allà treballant. Als dos anys vam tornar i no sabíem ni arribar. Vam anar a Mollet perquè recordàvem que estava a prop. Una vegada a la Llagosta tampoc no recordàvem on estava el pis, el carrer no tenia ni nom quan el vam comprar, anàvem perduts.

– Com van ser els inicis de l’Escola?
Quan vam venir, al poc, vaig veure un anunci demanant un professor de música i em va fer gràcia. Vaig anar a preguntar a l’Ajuntament i em van dir que pensaven que no en trobarien, ja que quedava poc per tancar el termini de presentació. Jo no tenia cap paper ni titulació aquí, ho tenia tot a casa dels meus pares, a Bilbao. Al dia següent vaig presentar el que tenia i, a les dues hores, em va trucar el senyor Torcal (regidor de Cultura). Em va explicar el projecte de crear una coral. Jo li vaig comentar que per això no calia cap titulació, cosa diferent seria crear una escola. Li va semblar bé i es va posar en marxa. Les primeres classes es van fer a Les Planes.

– L’Escola ha passat per moments molt diferents
S’hi van apuntar moltes persones. Al principi van fer classes sense instruments. Això va servir per fer una mica de selecció, la gent que venia sense interès ho deixava. El que vaig pretendre des del principi era donar la millor preparació i el que s’ha intentat aquests 30 anys. L’horari ha estat també una lluita constant. Si vols fer exàmens i preparar-te has de tenir dedicació individual, això ha canviat ara. Hi va haver intents clars de tancar l’Escola, però els pares responien sortint al carrer. Després ho han intentat pujant les quotes o limitant el nombre d’alumnes.

La entrada Esther Lete: “Amb 15 anys ja tenia la carrera acabada i vaig anar a Madrid per fer virtuosisme” aparece primero en 08centvint.cat.

Source: 08centvint.cat

Exit mobile version