Site icon Ràdio la Llagosta

Patricio López Molero: “Anem a Mallorca, sopem i tornem; és una mica masoquista però bonic”

Patricio33 anys. Seguint les passes del seu pare, Patricio V. López, aquest llagostenc es dedica al manteniment d’embarcacions. Després de començar a navegar, fa pocs anys va crear Ruta aventura San Patricio.

– Et dediques a la nàutica per tradició familiar?
– Sí, necessitaven un noi per treballar i, clar, em van agafar a mi. Sempre és molt difícil treballar amb el pare, amb la família. Al principi jo deia: què haig de venir a treballar un dissabte o un diumenge? Al principi no volia. Però va arribar un moment que era jo el que deia que venia a treballar quan calgués. Perquè clar, o tires cap endavant o abandones, i jo vaig decidir tirar endavant amb totes les conseqüències. L’empresa la va crear el meu pare i és de les primeres que es van instal.lar a Port Ginesta quan es va construir (1986).

– I ara ets tú qui està al capdavant de l’empresa?
Va arribar un moment a la meva vida que vaig dir-me o tiro cap endavant amb l’empresa i continuo sent ambiciós o t’estanques. En aquest món has de moure’t molt i estar sempre actiu. No em puc quedar endarrere. Has d’anar a qualsevol esdeveniment nàutic, el Saló Nàutic de Barcelona, Campionat de Catalunya,…

– I com funciona?
Bé, a l’empresa som un parell. Però tenim gent subcontractada, depenent del que s’hagi de fer. Per exemple, la setmana passada vaig tenir dos electricistes. El propietari de l’embarcació em dona les claus i una llista de tot el que vol fer. Ens ocupem de tot, fem manteniment integral.

– Quant fa que navegues?
Jo vaig començar a navegar ara fa quatre anys perquè va morir un home, capità del Port Ginesta. Jo era com el seu fill, em cuidava de petit. Van fer una regata en el seu honor i hi vaig participar. En aquests quatre anys ja he organitzat tres Ruta aventura San Patricio.

– I en tot aquests anys que et dediques a les embarcacions no havies sortit a navegar?
Jo sortia al mar poc, fondejava si feia bona mar, em banyava, prenia alguna cosa al vaixell, si hi havia vent, no sortia,…Ara és diferent, si hi ha vent, és un bon dia per sortir a navegar.

– Com va sorgir la Ruta aventura San Patricio?
El meu pare, des que va obrir Port Ginesta, ja fa 30 anys, organitzava una barbacoa per Sant Patrici, convidava els amics, els clients,…A la de fa quatre anys es van aplegar un centenar de persones. Això suposa una despesa molt gran per a una empresa petita com la nostra. Com que ja portava un any navegant i sóc molt competitiu vaig pensar a fer una regata. Després vaig veure que els tipus de vaixells que venien no eren de regata, eren més aviat de creuer i li vaig donar un tomb.

– Llavors vas crear una nova competició.
Moltes regates surten de Port Ginesta i ens interessava que una finalitzés al nostre port. Així que vaig muntar aquest esdeveniment. La Ruta aventura surt del port de Cambrils i en un dia es fa el recorregut de 40 milles.

– En què es diferencia d’altres regates?
El món de la nàutica és soso i jo he fet una regata diferent. La inscripció dóna dret als participants a un sopar per a dues persones a un restaurant Michelin, reben obsequis, a l’arribada han de fer alguna prova i a la darrera vam incorporar un spiker per animar la ruta, fem servir les xarxes socials, fem una festa. A més, hi ha sortejos i tothom rep un premi. En tres anys ja hem superat les regates de la zona. És una cosa diferent, no és ben bé una regata, l’objectiu és passar-s’ho bé. He donat resposta a gent que no vol competir en regates.

– Com va sorgir el nom de Ruta aventura?
El segon any del a regata San Patricio ens va fer molt mal temps, ho vam haver d’anul·lar,… Alguns vam haver d’agafar el tren fins a Cambrils i vam passat molt bona estona. Algú va preguntar com li diria a la competició a la propera edició. Jo ja volia treure el nom de regata, ja que això implica certificats, paperassa,.. I jo volia fer alguna cosa per als clients, que ja són amics, i així va sorgir anomenar-la Ruta aventura.

– I el món de les regates és tan elitista com sembla?
A veure, sempre hi ha regates que sí, com la del Conde Godó, el Campionat d’Espanya d’RC,… Però aquestes que fem son gent molt senzilla, molt alegre. Jo tinc una bona relació amb ells, anem a dinar, a sopar,… De seguida es fan amistats i comparteixes.

– I és molta la competència en aquest món?
Bé, ja t’he dit que no el que fem no és una regata, és una ruta. Sí que han vingut organitzadors de regates de la zona a preguntar com ens ho fem, si ens costa molts diners organitzar-la. Però nosaltres tirem d’espònsors. Regals per a sortejar,… Per exemple, les pintures Internacional és el nostre major espònsor. Som bons clients seus, però a ells els hi agrada la nostra ruta.

-Surts molt a navegar?
Segons em dóna. Potser no navego en setmanes i després em tiro tot l’hivern navegant. El que més m’agrada és navegar a dos, ho faig amb Alfonso Echegaray fill. Anem a Mallorca, sopem i tornem; és una mica masoquista, però, quan portes 24 hores navegant, que estàs supercansat, veus uns dofins nedant i és molt bonic. Navegar fa que ho valoris tot molt més.

La entrada Patricio López Molero: “Anem a Mallorca, sopem i tornem; és una mica masoquista però bonic” aparece primero en 08centvint.cat.

Source: 08centvint.cat

Exit mobile version